Malgrat que la major part de la meva obra ha estat versada en llengüa castellana, mai no he renunciat al català, la meva llengüa materna que sempre m'ha acompanyat tant en l'àmbit íntim i qüotidià com en el professional, per tant no havia de ser menys en l'àmbit artístic i literari.
Entre d'altres projectes, hi tinc publicat un poemari "Avui fosquejo morta" Alvaeno Ediciones 2013, sobre el que Emaiema va treballar musicant els poemes en el seu primer disc que porta el mateix títol.
Així mateix, hi tinc obra publicada en revistes com "3D3 revista de creación" en les edicions de juny de 2013 i juny de 2014 i a la secció catalana de la revista cultural La Náusea
I segueixo treballant...
MOSTRA POÈTICA
En Gamoneda diria
Aquest silenci tant covard
m'estima des dels ulls,
insolent, em creix pel pòmul
i s'escola per les barres
fins a emmanillar-me la sang
i que ningú no noti
la set ferotge d'aquestes parpelles
que ja no saben oblidar-te.
En Gamoneda diria:
"Consistència de foc
envoltada pel plor"
i a mi no se m'acut millor manera
de definir-te.
Descàrregues
Com un llampec em cales,
m'estrenes el pit amb la lentitud del teu cabell,
musiques l'ombra de les paraules,
m'obres a l'instant quiet de la tempesta
i m'abandones al vertigen de la llum,
sense saber que, de vegades,
fa tanta pudor la bellesa
que no hi ha lloc per altra desconsol
que no estigui ja escrit sobre el marbre.
La pluja és ben muda
La teva llanterna d'aigua, avui,
no em diu res.
Les serps sanguínies , aquestes bèsties fluvials
que treballen els inferns,
s'arrufen sobre el fang
i amassen el teu nom passat.
El present es fa delta, el meu cos plou,
humit, sobre la multiplicació impertinent
dels verbs morts, com mort és
el petó atresorat a prop del so marítim
del teu univers, on, malauradament,
la pluja és ben muda.
Salutacions des de la sorpresa
La paraula és una relliscada de terra i aigua,
una salutació des de la sorpresa, des del límit
de les ombres, un renec,
una taca, una mossegada als ulls
que, capitulats, se li ofereixen com a mortalla.
Tant com n'és dit i encara
neix intermitent entre còdols i espígol,
entre fermalls i vidrieres, entre fantasmes antics
i boscos orfes, com un espill còncau
per l'esguard dels vius,
com una porta ensotada de paisatges fugissers.
Poc que sap l'infern el que li espera!
Un ram d'edats diverses
El cel menstrua flors gèlides i va clonant la quietud
entre grisos quirúrgics i sospitosament bèl·lics.
Les abelles dissidents
s'han congregat a la taulada,
com un gran llit labial,
esperant l'avortament del matí per engolir-les.
Jo n'he fet un ram d'edats diverses
que ara, quallat de morts, em parla
d'aromes amuntegats, perfils rogencs,
voreres conegudes i platges ferides,
no se si demà s'haurà marcit,
però per si de cas, avui escriuré per a tu
el rostre mut d'aquest diàleg.
Article anterior: Mostra Poètica I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada